Tema 1(Article relacionat): Els mitjans de comunicació, constructors de la realitat

He trobat aquest article que ha fet Mavi Dolç, una professora de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB. I m'ha semblat interessant compartir-lo amb vosaltres:

“Som en un moment de crisi de la raó històrica, la crisi de la raó i de la història ha estat la conseqüència d’un nou moment de pensament. L’educació que necessitem ara no pot defuig les preocupacions que tenen a veure amb la nova societat del coneixement, en relació a la finisecular societat de la comunicació. L'estat de crisi és notori, però és la conseqüència, en part, de la pèrdua d'hegemonia de la cultura europea (ho acabem de comprovar amb el paper de la UE en l’atac a l’Iraq). D'acord amb aquests pressupostos, ens ha de resultar molt productiu descriure quins són els processos d'aprenentatge a través de la visita teòrica, pràctica i especulativa que hem de fer al terreny de la transmissió, de la comunicació, donant una gran importància a la memòria col·lectiva.

Els mitjans de comunicació no són ni volen ser ni han estat mai un mirall de la realitat. La realitat és una construcció. I en aquesta construcció del que és i del que no, del que hem de saber i del que no interessa, els mitjans de comunicació tenen i tindran més encara un paper destacat. No existeix allò que no sabem, allò que no necessitem ni allò que no té un discurs que ho formalitze. Perquè alguna cosa existisca hi ha d’haver la paraula, el concepte, el símbol, i la comprensió.”

Per llegir més: http://www.aulamedia.org/mdolc1.htm

Tema 1: Comparació premsa escrita, ràdio i televisió

Aspectes en comú:

- Canal que arriba a un gran nombre de públic.

- El públic és molt divers, diferents edats, cultures, valors...

- Ens proporcionen entreteniment.

- Ens transmeten informació.

- Ens eduquen, aprenem a través del mitjans de comunicació.

Diferències:

- El canal és diferent en cada cas.

- La premsa ens permet posar anuncis i donar la nostra opinió.

- La televisió és el canal que ens impacta més, i permet modelar els nostres models de conducta, valors, etcètera.

- La televisió té més públic.

Algunes definicions de mitjans de comunicació de masses:

- “Són mitjans de difusió col·lectius que es caracteritzen per la industrialització, la tècnica i per una gran audiència” (Diccionari dels mitjans de comunicació. J.B.Fages i Ch. Pagà).

- “Els mitjans són grans constructors de ficció i representació que obeeixen a grans interessos financers i polítics” (Spectus a Máscaras y espejismos, pg. 21).

- “Són els canals de difusió i mitjans d'expressió que es dirigeixen no a un individu o persona, sinó a «un públic-destinatari» definit per unes característiques socioeconòmiques i culturals “ (La comunicació i els mass media. A. Moles, pg. 448 ).

- “Són finestres obertes al món que permeten conèixer què ha ocorregut en el món” (definició estesa entre diferents comunicadors).

- “Són els mitjans que informen, formen i entretenen a la ciutadania” (definició estesa entre diferents comunicadors).

Aquestes definicions les he trobat en: http://www.xtec.net/formaciotic/dvdformacio/materials/tdv35/m1/dv341p2.htm

Tema 1: Els mitjans contenen missatges ideològics i de valors

Tots els mitjans de comunicació transmeten valors i ideologies pròpies, que depenen dels directius que decideixen els continguts dels programes. També ens trobem que la publicitat ens inculca uns estereotips i missatges subliminals, que sense adonar-nos ens afecten a la nostre manera de pensar. És aquí on els mestres tenim una gran labor, no podem permetre que als nostres alumnes els bombardegin amb aquests missatges, i que ells no siguin capaços de veure'ls. Tot i que és una tasca molt difícil, ja que nosaltres mateixos també estem exposats i moltes vegades no ens adonem. Per això considero que hauríem de fer, de tant en tant, exercicis d'anàlisis del mitjans de comunicació per entrenar la nostra mirada crítica.

En relació amb el comentari de les frases anteriors he trobat molt interessant un curs de “Mitjans de comunicació i educació a secundària” que hi ha a la pàgina del xtec. Us poso un fragment:

“Els mitjans, la veu dels seus amos?

Sempre s’ha dit que les funcions dels mitjans de comunicació són ensenyar, entretenir i informar. Aquestes tres funcions no han estat mai del tot certes. Se n'hi hauria d'incloure dues més que moltes vegades condicionen i marquen les anteriors: Una és el fer de canal publicitari; l'altra és difondre les idees i les creences de les persones o entitats que controlen els mitjans. Aquestes dues últimes funcions solen marcar la presència i els continguts de les altres.

Fixa't en aquestes informacions aparegudes a la premsa sobre les activitats del Pentàgon.

"El Pentágono crea una agencia para 'intoxicar' a la prensa mundial"

"Bush desautoriza la oficina del Pentágono para 'intoxicar' a la prensa"

"El Pentágono quiere pagar a periodistas para mejorar su imagen en el mundo"

Si una cadena està en un país catòlic tindrà tendència a defensar uns valors de caire judeo- cristià. En canvi, en un país de religió musulmana els valors i els continguts dependran en bona part de les creences de la majoria. No s’accepta en veu alta, però les cadenes que depenen de l’Estat o dels diferents governs de torn estan molt condicionades per aquests.

Un altre exemple més proper el tenim en el tractament que s'acostuma a donar a la monarquia espanyola. Al programa radiofònic "España en directo" es va sentir aquest document, que després el programa "Alguna pregunta més?" de Catalunya Ràdio va comentar.”

Per llegir més : http://www.xtec.net/formaciotic/dvdformacio/materials/tdv35/m2/dv342p6.htm

Tema 1: Els mitjans tenen implicacions comercials

Darrera de la radio, la tele o la premsa trobem empreses que volen treure un profit econòmic del seu mitja de comunicació. La tele i la radio ho fan a través de la publicitat, ja sigui mitjançant anuncis o programes en els que participa la gent des de casa. La premsa treu profit de les subscripcions, les ventes i també de la publicitat. Això ens ha de fer pensar que tot està mirat al mil·límetre per obtenir els màxims guanys possibles. I que no volen el millor per la societat, sinó atreure el major número de persones per poder posar preus més alts a la seva publicitat.

Moltes vegades ens trobem que un programa o serie que ens agrada ho deixen d'emetre perquè no té prou audiència, i posen un al seu lloc que no ens agrada gens, ni que sigui només per la ràbia que fa que et treguin quelcom que t'agrada.

Aquí els mestres tenim una tasca molt important, hem d'aconseguir que els nens i les nenes de les nostres aules tinguin una mirada crítica, per tal de poder veure més enllà del que ens volen ensenyar.

Tema 1: Ús que faig dels mitjans de comunicació de masses

Cada dia les persones dediquem bona part del nostre temps a utilitzar els mitjans de comunicació, com són la televisió, la radio o la premsa. Ja fa algun temps que vivim a l'era de les noves tecnologies, això ha fet que Internet es converteixi en un sistema de comunicació molt important per a molts.

Personalment, l'us que faig de la televisió, la radio o la premsa no és gaire extens, o com a mínim això crec. Moltes vegades penso que aquest mitjans de comunicació, sobretot la televisió, són addictius , i que no som conscients de l'ús que n'arribem a fer.

El que faig servir més sovint és Internet, per estar comunicada amb els amics, amb la meva germana que viu a Texas, per buscar informació que m'interessa... i sobretot, per poder fer a distància la assignatura d'educació en comunicació ;)

La radio només la tinc encesa quan vaig conduint amb el cotxe. Aquí no estic tenint en compte el canal que hi ha a la tele 105tv, que aquest el sento molt sovint, potser cada dia. És molt interessant perquè posen videoclips boníssims.

La televisió, normalment, l'utilitzo per veure pel·lícules o series que baixo d'Internet( aquest servei se m'havia oblidat). A vegades, abans d'anar a dormir, quan ha acabat la gravació que estava veient, em quedo fent zapping com si estigues hipnotitzada i en realitat no estic veiem res.

La premsa escrita, no la llegeixo gaire perquè m'agrada més mirar-la a Internet. De totes maneres, a vegades intento no llegir-la, perquè ho passo bastant malament veient com està el món...suposo que viure en la ignorància és la sortida més fàcil.

“No tenim en les nostres mans la solució dels problemes del món, però davant dels problemes del món, tenim les nostres mans”

“Un dia sense somriure és un dia perdut“

Doncs, sí... esperant...

Bé, aquesta és la primera entrada de la pàgina!

Estic, com diu el títol,... esperant; una mica a la expectativa del que ens depararà aquesta assignatura.

Espero, amb aquesta assignatura, augmentar els meus coneixements respecte com afecten els mitjans de comunicació als nens i nenes de les nostres aules. I saber, des de la meva posició ,que puc fer jo per aconseguir que siguin crítics el dia de demà.

Fins aviat!!