Comiat de l'assignatura

Per acomiadar l'assignatura m'agradaria compartir un parell de vídeos del youtube que m'han fet sentir, considero que són anuncis molt bons:

Tema 4: Assignatura sobre "educació mediàtica"

L'Eurocambra va plantejar la introducció d'una assignatura de "Educació mediàtica" en les escoles. L'informe subratlla la necessitat de millorar les infraestructures en les escoles perquè tots els nens tinguin accés a Internet i proposen impulsar l'alfabetització mediàtica dels adults, qui influïxen en els hàbits d'utilització dels mitjans desenvolupats pels nens. L'alfabetització mediàtica implica la capacitat de comprendre i valorar críticament els diversos aspectes dels diferents mitjans de comunicació, aconseguint filtrar precisament la informació rebuda a través del torrent de dades i imatges. Desenvolupar aquesta capacitat és fonamental per a aprofitar les oportunitats que l'actual era digital oferix.

Avantatges:

- Pas endavant cap a una escola inclusiva, on moltes barreres s'eliminen per fer una escola per a tothom.

- La forma més significativa d'aprendre és portar la realitat a l'aula, o si més no, amb sessions on la experiència i la pràctica tinguin un paper primordial, aquesta nova assignatura ens permetrà dur a terme moltes activitats d'aquest tipus.

- La alfabetització dels adults en el món mediàtic és molt important, això ajudara a les famílies a controlar el bon us que es fa des de casa.

Inconvenients:

- Els mestres estan poc formats, en general, sobre aquest temes, s'haurien d'incloure en un pla de formació per poder aprofitar al màxim aquest recursos. De fet considero que els mestres haurien d'estar en continua formació, ja que el món no els espera sinó que avança ràpidament.

- Perill de traslladar les “meravelloses” fitxes pel fer-les des de l'ordinador, fent un pas enrere al constructivisme. I a sobre pensar que estàs fent una sessió experimental. Aquest inconvenient va lligat amb l'anterior, s'ha de tenir una bona formació per poder innovar i fer que l'educació mediàtica sigui significativa pels nostres alumnes.

Tema 4: Manifest per l'educació en comunicació

"Per una mirada crítica: Educació en Comunicació": aquest és l'eslògan de la campanya que recolza Aulamèdia, i que comparteixo totalment. En aquesta pàgina podreu trobar materials, vídeos, opinions i activitats.

En aquesta pàgina trobem el Manifest per l'Educació en Comunicació té un contingut molt important per la societat en general. Aquest s'ha de tenir en compte des de l'escola i de fet seria una bona idea promoure la seva difusió entre els mestres per tal que poguessin llegir-lo de tan en tan. Crec que això modificaria molt la visió dels propis mestres i faria que reivindiquessin més recursos per estar a la part amb el món real.

Aquí teniu l'enllaç del manifest i un video de la campanya:

http://aulamedia.wordpress.com/manifest-per-l%e2%80%99educacio-en-comunicacio/

Per una mirada crítica

by aulamedia

Tema 4: LLibre Blanc: L'educació en l'entorn audiovisual

El CAC és una llei, Llei 2/2000, de 4 de maig, que proposa el compliment d'atenció i protecció dels infants i els adolescents. Com exposa el llibre blanc el manament d'aquesta llei diu:

"Les programacions de la ràdio i de la televisió, en les franges més susceptibles d'audiència d'infants i adolescents, han d'afavorir els objectius educatius que permeten aquests mitjans de comunicació i han de potenciar els valors humans i els principis de l'Estat democràtic i social". A continuació s'especifica: "Les emissions de televisió no han d'incloure programes ni escenes o missatges de qualsevol tipus que puguin perjudicar seriosament el desenvolupament físic, mental o moral dels infants i els adolescents, ni programes que fomentin l'odi, el menyspreu o la discriminació per motius de naixement, ètnia, sexe, religió, nacionalitat, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social".

Aquest enunciats són molt importants ja que estem donant un pas endavant pel que fa a aconseguir una televisió millor, com a mínim millor pels nostres infants.

En l'apartat de conclusions del llibre blanc trobem una llista de conclusions. Personalment, considero que totes aquestes conclusions són molt importants tenir-les presents des de l'escola. He agafat alguns d’ells per configurar una mica la idea que tinc del que hauria de fer l'escola però crec que tots són molt importants.

“1. Els mitjans audiovisuals construeixen una mena de medi ambient constant en la vida dels nens i els joves. Són un factor innegable de la socialització i també de l'educació o formació de la infància.”

Això és un fet per tant des de l'escola hauríem de parlar del que es veu a la tele i plantejar activitats entorn aquest programes. Crec que és molt important que el mestre/a s'informi de les coses que més veuen els seus alumnes per tal de després a casa poder fer un anàlisi per tal de proposar una activitat a l'aula. Per exemple, si veus que els nens/es de la teva aula porten cromos d'una serie de dibuixos, picachu, doncs seria important ficar-te una mica en la historia d'aquest dibuixos per treballar alguns valors dintre de l'aula a través d'aquesta serie. Es podria comentar o inclús dir-les que aquella tarda no miressin el capítol perquè demà ho portaria gravat perquè ho veiéssim tots per comentar-lo. segur que el veurien tots, però així es podrien fixar per segona vegada en moltes coses.

“3. Ha de ser possible aconseguir que els valors de la indústria i del mercat audiovisual no contradiguin els valors del civisme i de la societat democràtica. Especialment, la televisió pública, que sota cap concepte pot inhibir-se de l'obligació estatutària d'emparar, sostenir i finançar continguts lligats amb aquests valors.

11. Per a la indústria audiovisual, els nens i nenes són uns consumidors especialment llaminers i fàcils de manipular, la qual cosa es posa en relleu en les campanyes mediàtiques i publicitàries que acompanyen la programació televisiva en general.

18. La superació d'aquest divorci hauria de tenir en compte una bona educació en comunicació audiovisual; s'entén per educació audiovisual el plantejament de dos objectius inseparables:

• Ensenyar als nens i nenes a comprendre i a expressarse en el llenguatge audiovisual.

• Formar-los per tal que sàpiguen dialogar críticament amb la realitat audiovisual i dosificar-la racionalment.”

Crec que aquest tres van lligats de la mà, i per això considero molt important els objectius que mostra la conclusió 18.

“8. El consum infantil de televisió és extens i intens, generalment sense control familiar. És un consum no tan sols de programes pensats per a la infància, sinó de programes generalistes d'adults.”

Hem de treballar conjuntament amb les famílies, assessorant-les i orientant-les, per tal d'aconseguir que els infants vegin la televisió de manera adequada per la seva edat.

Ja saps què és el "podcasting"?

El podcasting consisteix en la creació d'arxius de so o de vídeo, i la seva distribució mitjançant algun programa que permet descarregar-ho d'Internet. És com si tinguessis un reproductor portàtil.

En aquesta pàgina podem trobar uns quants: http://www.archive.org/

Adicta a la publicidad

“Existen críticos de cine, críticos de libros, de discos, de cocina, de moda... ¿Pero existen críticos de publicidad? No. Y aquí estoy yo, para criticar los spots televisivos que tanto me fascinan. Desde este rincón analizaré desde un punto de vista no profesional los spots que más me llamen la atención. Sí, lo sé, tengo una enfermedad rara, soy adicta a la publicidad.”

La publicista.


M’ha agradat molt el blog d’aquesta noia i trobo que tindríeu que fer-li una ullada, aquí us deixo l’enllaç: http://lapublicista.blogspot.com/

Tema 3: Escola versus mitjans de comunicació

Per poder fer una comparació entre els valors que trasmet la televisió i els que transmet l’escola, s’hauria de tenir en compte que la diversitat de programes de la televisió és molt amplia.

D’entrada parteixo que els valors que es volem transmetre a l’escola són uns bons valors: igualtat, cooperació, solidaritat, ecologia, interculturalitat, no violencia, responsabilitat, sociabilitat i un llarg etcètera. En canvi, a la televisió ens podem trobar de bons i de dolents.

Personalment, crec que moltes vegades la televisió desfà en dos segons, el que l’escola ensenya durant anys. També crec que això no és culpa de la televisió, sinó de la propia escola i dels pares. Per poder lluitar contra les males influencies que poden venir de la televisió o de qualsevol altre lloc, hem d’educar nens i nenes crítics i amb una gran capacitat per obrir la seva ment al món que els envolta, ja que avui no hi ha un altre món, és aquest el que tenim i on ens toca viure.

Per acabar m’agradaria posar la entrada Raul Conejos García al seu blog sobre aquest tema, ja que la considero molt encertada:

“Amb la meva breu experiència com a mestre en pràctiques i pel que he pogut observar, els principals valors que s'intenten transmetre des de l'escola són:

• responsabilitat
• ordre/disciplina
• respecte envers els altres (opinions)
• solidaritat
• compartir
• llibertat d'expressió
• pensament crític, etc...

Justament aquest últim, el pensament crític, és el que s'ha de treballar amb els alumnes en quant al que ens volen transmetre els mitjans de comunicació. És sobretot en la televisió, on podem observar transmissió de valors erronis que cal treballar des de l'escola. Valors com la perfecció de l'èsser humà o el culte al cos, poden arribar a enlluernar als nens/es, els quals han de saber discernir entre la informació real i la que no ho és.

Anuncis de personatges famosos, amb un cos perfecte, que fan servir productes, els quals funcionen perfectament i els fa estar més guapos i forts o fan servir productes que els fan millorar les seves condicions. Aspectes irreals que simlement transmeten un miissatge erroni de la realitat.

Un altre factor que influencia són els programes televisius, emesos en horaris accessibles, que fomenten la discussió i provocacions i on els valors que transmeten són perjudicials per a l'espectador i més encara si es tracta de nens/es.

Caldria doncs, revisar els continguts d'alguns programes de televisió, horaris i el contingut d'alguns anuncis. A partir d'aqui, treballar amb els alumnes la realitat dels missatges emesos per la "caixa tonta".

També crec oportú comentar que els demés mitjans de comunicació existents :ràdio i premsa són força més reals i potenciadors de valors positius que no pas la televisió. Es guien per una transmissió de missatges i conceptes més reals i sense ànims de competir per recaptar audiència i/o convèncer als espectadors.”

Para leer más: http://catinteractiu.blogspot.com/