Tema 3: Escola versus mitjans de comunicació

Per poder fer una comparació entre els valors que trasmet la televisió i els que transmet l’escola, s’hauria de tenir en compte que la diversitat de programes de la televisió és molt amplia.

D’entrada parteixo que els valors que es volem transmetre a l’escola són uns bons valors: igualtat, cooperació, solidaritat, ecologia, interculturalitat, no violencia, responsabilitat, sociabilitat i un llarg etcètera. En canvi, a la televisió ens podem trobar de bons i de dolents.

Personalment, crec que moltes vegades la televisió desfà en dos segons, el que l’escola ensenya durant anys. També crec que això no és culpa de la televisió, sinó de la propia escola i dels pares. Per poder lluitar contra les males influencies que poden venir de la televisió o de qualsevol altre lloc, hem d’educar nens i nenes crítics i amb una gran capacitat per obrir la seva ment al món que els envolta, ja que avui no hi ha un altre món, és aquest el que tenim i on ens toca viure.

Per acabar m’agradaria posar la entrada Raul Conejos García al seu blog sobre aquest tema, ja que la considero molt encertada:

“Amb la meva breu experiència com a mestre en pràctiques i pel que he pogut observar, els principals valors que s'intenten transmetre des de l'escola són:

• responsabilitat
• ordre/disciplina
• respecte envers els altres (opinions)
• solidaritat
• compartir
• llibertat d'expressió
• pensament crític, etc...

Justament aquest últim, el pensament crític, és el que s'ha de treballar amb els alumnes en quant al que ens volen transmetre els mitjans de comunicació. És sobretot en la televisió, on podem observar transmissió de valors erronis que cal treballar des de l'escola. Valors com la perfecció de l'èsser humà o el culte al cos, poden arribar a enlluernar als nens/es, els quals han de saber discernir entre la informació real i la que no ho és.

Anuncis de personatges famosos, amb un cos perfecte, que fan servir productes, els quals funcionen perfectament i els fa estar més guapos i forts o fan servir productes que els fan millorar les seves condicions. Aspectes irreals que simlement transmeten un miissatge erroni de la realitat.

Un altre factor que influencia són els programes televisius, emesos en horaris accessibles, que fomenten la discussió i provocacions i on els valors que transmeten són perjudicials per a l'espectador i més encara si es tracta de nens/es.

Caldria doncs, revisar els continguts d'alguns programes de televisió, horaris i el contingut d'alguns anuncis. A partir d'aqui, treballar amb els alumnes la realitat dels missatges emesos per la "caixa tonta".

També crec oportú comentar que els demés mitjans de comunicació existents :ràdio i premsa són força més reals i potenciadors de valors positius que no pas la televisió. Es guien per una transmissió de missatges i conceptes més reals i sense ànims de competir per recaptar audiència i/o convèncer als espectadors.”

Para leer más: http://catinteractiu.blogspot.com/