Tema 4: LLibre Blanc: L'educació en l'entorn audiovisual

El CAC és una llei, Llei 2/2000, de 4 de maig, que proposa el compliment d'atenció i protecció dels infants i els adolescents. Com exposa el llibre blanc el manament d'aquesta llei diu:

"Les programacions de la ràdio i de la televisió, en les franges més susceptibles d'audiència d'infants i adolescents, han d'afavorir els objectius educatius que permeten aquests mitjans de comunicació i han de potenciar els valors humans i els principis de l'Estat democràtic i social". A continuació s'especifica: "Les emissions de televisió no han d'incloure programes ni escenes o missatges de qualsevol tipus que puguin perjudicar seriosament el desenvolupament físic, mental o moral dels infants i els adolescents, ni programes que fomentin l'odi, el menyspreu o la discriminació per motius de naixement, ètnia, sexe, religió, nacionalitat, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social".

Aquest enunciats són molt importants ja que estem donant un pas endavant pel que fa a aconseguir una televisió millor, com a mínim millor pels nostres infants.

En l'apartat de conclusions del llibre blanc trobem una llista de conclusions. Personalment, considero que totes aquestes conclusions són molt importants tenir-les presents des de l'escola. He agafat alguns d’ells per configurar una mica la idea que tinc del que hauria de fer l'escola però crec que tots són molt importants.

“1. Els mitjans audiovisuals construeixen una mena de medi ambient constant en la vida dels nens i els joves. Són un factor innegable de la socialització i també de l'educació o formació de la infància.”

Això és un fet per tant des de l'escola hauríem de parlar del que es veu a la tele i plantejar activitats entorn aquest programes. Crec que és molt important que el mestre/a s'informi de les coses que més veuen els seus alumnes per tal de després a casa poder fer un anàlisi per tal de proposar una activitat a l'aula. Per exemple, si veus que els nens/es de la teva aula porten cromos d'una serie de dibuixos, picachu, doncs seria important ficar-te una mica en la historia d'aquest dibuixos per treballar alguns valors dintre de l'aula a través d'aquesta serie. Es podria comentar o inclús dir-les que aquella tarda no miressin el capítol perquè demà ho portaria gravat perquè ho veiéssim tots per comentar-lo. segur que el veurien tots, però així es podrien fixar per segona vegada en moltes coses.

“3. Ha de ser possible aconseguir que els valors de la indústria i del mercat audiovisual no contradiguin els valors del civisme i de la societat democràtica. Especialment, la televisió pública, que sota cap concepte pot inhibir-se de l'obligació estatutària d'emparar, sostenir i finançar continguts lligats amb aquests valors.

11. Per a la indústria audiovisual, els nens i nenes són uns consumidors especialment llaminers i fàcils de manipular, la qual cosa es posa en relleu en les campanyes mediàtiques i publicitàries que acompanyen la programació televisiva en general.

18. La superació d'aquest divorci hauria de tenir en compte una bona educació en comunicació audiovisual; s'entén per educació audiovisual el plantejament de dos objectius inseparables:

• Ensenyar als nens i nenes a comprendre i a expressarse en el llenguatge audiovisual.

• Formar-los per tal que sàpiguen dialogar críticament amb la realitat audiovisual i dosificar-la racionalment.”

Crec que aquest tres van lligats de la mà, i per això considero molt important els objectius que mostra la conclusió 18.

“8. El consum infantil de televisió és extens i intens, generalment sense control familiar. És un consum no tan sols de programes pensats per a la infància, sinó de programes generalistes d'adults.”

Hem de treballar conjuntament amb les famílies, assessorant-les i orientant-les, per tal d'aconseguir que els infants vegin la televisió de manera adequada per la seva edat.